COM VA COMENÇAR TOT

L’ORIGEN

Tot va començar, segons diu la llegenda, amb un “plantón”.

En Jacint, una nit, va quedar amb una noia en un pub per parlar ( tot i que ell és més un home d’acció), i per mandra a creuar mitja ciutat sol va trucar en Jordi per fer-li companyia. Els dos, Jordi i Jacint, feien un programa a Televisió de Girona aquell estiu del 2007 anomenat Mou-Tv Summer Connection, on realitzaven totes les seves idees absurdes. En Jordi no devia tenir res a fer i va acceptar sense saber que el seu paper era d’espelma.

Un cop allà, i per sort nostre, la noia va fer cas nul d’en Jacint i els dos nois van decidir beure i xerrar. Ja es sap que, en aquestes ocasions, és el millor moment per compartir anècdotes, i així ho van fer. Es van centrar en el tema de les desventures de compartir pis, aconseguint mal d’estomac de tant riure. De sobte es van adonar de dues coses: el gots estaven buits i que tot el comentat era ideal per fer-ne una sèrie a l’estil d’Els Joves. Van fer unes quantes copes més i van anar a dormir quan els van fer fora del local.

Jordi i Jacint

El normal hagués estat oblidar tot allò, però, enlloc d’això van decidir començar a escriure totes aquelles idees. Van crear els personatges, les trames i finalment els guions partint del que tenien a mà: una càmera digital, un portàtil, el pis d’en Jacint i poc més. Un cop ho van tenir tot clar van buscar els actors. Amb pressupost zero va convertir-se en una odissea fer els càstings i desprès d’una tria selectiva van aconseguir la rodona xifra de zero candidats i seleccionats.

En Jordi, per assumptes laborals, va deixar Girona i en Jacint va decidir trucar als amics per aconseguir el repartiment. Unes vuit cerveses van signar el pacte amb en Raül i en Nacho, col·legues de Figueres i amb nul·la experiència davant les càmeres. Ara ja sols faltava tot el demés. Rebuscant i suplicant va aconseguir que en Dani lis fes un logo, la Nuri unes fotos i cartells, l’Oriol una cançó i l’Alba un videoclip; però…i el títol d’aquella sub-sitcom? Males llengües afirmen que en Jacint va aconseguir drogar una desconeguda i portar-la al seu pis, i al veure la merda acumulada en tants pocs metres quadrats ella va afirmar: “Això és un forat!”. En Jacint va apuntar-se la idea mentres ella s’escapava.

La primera gravació es va fer amb un guió vell reciclat, desprès guanyador d’un premi al Festicurts de Figueres, i amb la xicota d’en Nacho , la Vanesa, gravant-ho. Un cop bolcat i editat van circular diverses copies per tot Girona aconseguint una resposta increïble: el cd es va convertir en els posavassos favorit per tots els joves de la ciutat i voltants.

Nacho, Jacint i Raül

La fe , cega, en el projecte va fer que es gravessin més episodis, obrissin un bloc, un grup al Facebook i un canal al Youtube, però ningú lis prestava atenció. En Nacho i en Jacint, farts de la indiferencia general, van picar les portes de tots els mitjans de comunicació de la comarca aconseguint ocupar algunes pàgines als diaris, un xerrada en una llar de jubilats, entrevistes en ràdios locals i una entrevista a Televisió de Girona.

Al fi la gent va començar a parlar de la sèrie definint-la com: “´…és una barreja entre Plats Bruts i Els Joves, però mal fet”. Els seus creadors van estar agraïts amb tal comparació, “…pitjor si ens haguessin comparat amb Ana y los 7!” van afirmar.

Els fans van començar a multiplicar-se i l’amistat amb els grups musicals Hot Penguins i Washing Machine van acabar d’arrelar entre els més joves.

Després de 8 episodis, més de tres mil visites al bloc i aconseguir excel·lents crítiques per part dels seus familiars més propers, es va acabar la primera temporada.

Ara, desprès d’uns merescuts mesos de descans, torna la sèrie amb molts canvis. Una cosa és segur, aquesta nova temporada serà encara millor; pitjor no és possible.

Nacho, Jacint i Carles